L'eix ferroviari com a element connector

Un estudi dels límits antròpics i geogràfics paral·lels a litoral de tot el Camp de Tarragona, deixant un escenari d'una gran pressió urbana, d'un territori fragmentat i la dificultat d'una transpiració transversal.
Això comporta plantejar-nos utilitzar aquesta fina línia contínua que recorre el territori. Sense parar-se i sense desviar-se, aquest corredor constant en tota la costa de Camp de Tarragona, travessant ciutats, camps agrícoles i polígons. En aquest corredor podem apreciar una sèrie d'elements que anomenarem suports territorials, aquests suports en obsolescència se situen en zones properes a les vies ferroviàries, la majoria són elements industrials i ens fa plantejar-nos com poder allargar la seva vida útil.
Aquests elements els representem descontextualitzats, abstraient i oblidant-nos de les seves jerarquies o rols, al costat d'altres elements de major rellevància. D'aquesta manera tenim objectes que repunten en el recorregut, però amb el mateix grau d'importància. Volem dir, que qualsevol element obsolet o en obsolescència, pot tenir la mateixa repercussió en l'experiència del recorregut com un element cultural o icònic.